Aquí podrem trobar documentació. També enllaços on cercar informació per a ser grans experts.
Documents en vídeo molt bons:
Vocabulari-conceptes… per temàtiques:
Caçador-recol·lector. Nòmades.
Trets físics, característiques:
Cervell flexible.
Ulls i òrbites grans. Retina més gran, adaptada a zones fosques. Ulls més grans, enfonsats.
Pigmentació de pell: Variació pèl-roig amb pigues: a Espanya -Itàlia. A Croàcia més foscos.
Narius i nas més grans. 1/3 més grans. Més aire als pulmons.
Pes general 15 % més grossos i pesats que l'home actual. Més musculats.
Resistència molt gran, no tanta rapidesa... com nosaltres.
Avant-braç curt i potent
Mans hàbils i molt poderoses.
Per oficis variacions/desgast. Especialistes. Nosaltres: passa el mateix.
Desnutrició, gana infantil, infeccions greus. Zones diferents, costums diferents.
Recursos. Espècies naturals: ADAPTABILITAT INNATA a diferents climes i hàbitats.
A triar: millor els temperats, rodejats de planes i herba, valls amb arbres.
Fals: món glacial= neandertals
Hienes, hipopòtams, elefants, mamuts i rinoceronts llanuts. Urs, cavalls, búfals, macacos de berberia, gall fer (urogallo), rossinyol, gaig, ferreret...
Cabres íbex (cabra dels Alps)
Camusses (difícils de caçar)
Cérvols i muflons, gaseles, camells, tortugues..
Al mar, mariscar. Peix i musclos. Crancs, morenes...
Guineu àrtica, bou mesquer, ant, ren, bisons, gaig...
Etapes interglacials, fases, anomenats Estadis isotòpics marins (EIM) Eemienc-Holocè o Flandienc,
500 generacions, homes 10.000 anys.
Diferent vegetació habitada per neandertals:
Estepa, bosc, bosc mediterrani, tundra. Gibraltar (el paradís neandertal !)
Dàtils, olives, aglans...
Objectes, eines:
tipologia-utilitat
Utensilis,
Paleolític superior, Paleolític Mitjà: Mustecenc, Paleolític inferior variacions identificatives.
Indústria lítica
Nucli, de l’objecte tallat.
Lasca, part despresa al picar
Percutor, més dur, per a extreure del nucli. Còdols de riu.
Sílex o pedernal, pirita....
Retocar amb pedra tova, banya o ossos...retocar defineix el Paleolític mitjà.
Ajustar l´eina a l'ús o tasca.
Quarsita
Resquill
Remuntar o reconstruir, científics munten un trencaclosques fins al nucli. Pistes i usos.
Tècniques de tall, mètodes: Levallois, Discoide, Quina
Fulles, fil de l’eina, làmines o “laminetes”
Bifaces multiusos
Perforar, tallar, raspar...carn, fusta...
Reciclar eines, re-adaptarles
Innovació
Adaptació al medi, al tipus de pedra.
Fustes, os, petxines i cloves
Llances de fusta. Punxar, foradar, ajudar-se a caminar
Pi, tambe: teix, boix que tenen molta resistència.
Assemblatges, eines compostes, amb nervis i tendons, fibres vegetals, més punta activa (pedra que punxa...)
Més adhesius, "bitumen" natural, quitrà, resines de pi, cocció d’escorça de bedolls i potser cera d’abella...compctar.
Petxines tallades amb delicadesa de manera puntillosa.
Ossos de cavall i bisó, extremitats posteriors
Raspadors o retocadors d’eines
Ullals de mamut per tractar la pell
Banyes de ren, per fer punta de fletxa o dard.
Aprenentatge d'habilitats i proeses tècniques per imitació. Ensenyament. Tradició cultural. Amb innovacions tecnològiques. Varietats locals.
Menjar, nutrició supervivència. Habilitats, molts climes, molts aliments. Doble de calories recomanades per a l´home actual. Més fred, més calories.
Carronyaires habituals? Oportunistes?
Tècniques bioquímiques com ZooMS, laboratori amb microscopis òptics, feixos d´electrons, seccions a nano-escala, mapes de tall, dentició: narra què menjaven i quan.
Caça organitzada, conduir manades, selectius. Llança: eina per matar.
Selecció de carn: amb greix, moll d’os, medul·la òssia, òrgans amb gelatina (ulls, caps amb cervells, llengües, vísceres...) preferències. Triatge.
Caça petita: conills, llebres, aus, cigne, colom, ànec, perdiu gaig i còrvids, marmotes, rosegadors, castors, musclos, peixos, perca, bagra...
Són evidències en les coves.
Com caçaven?
Trampes? Pessigolleig (tècnica de pesca...)?
Tortugues cuites al foc, la closca fa d’olla.
Recol·lecció: musclos, crancs ..poc esforç...alimentació fàcil.
Morses, foques, dofins varats a la costa...oportunistes.
Insectes i cucs. Avelles...mel? Usaven la cera per empastar eines, amb cendra?
També carnívors: lleó, lleopard, ossos bru i cavernari, guineus, llops, gos, gat fer... amb trampes, forats camuflats, en coves?
Vegetals:
Arrels, tubercles, aglans, nous, avellanes, pinyons, figues, dàtils, olives, raïm, llenties, pèsols, bolets, blat. Recol·lectors.
Les dents els delaten...i les escombraries també.
Cuinaven? Com?
Cuinar, fa més comestible el recurs, més nutritiu, ajuda a una millor digestió
Bullien? Per obtenir greix?...o fer “pastetes”?
Aglans cuites: per eliminar amargor?
Crani gran o closca de tortuga fa d´olla? O estómac d’animal, o pedra amb concavitat?
Processaven carn? Assecada (estil cecina?)
Especialistes especejant i trossejant, esquarterant, per tractar la carn, per cuinar, per altres recursos...Hi havia aprenents més “matussers o destralers”, altres més experts.
Llar, lloc on protegir-se, abric, cova. Exemple local: Abric Romaní (...el gat salvatge trobat)
Foc, llum, calor, protecció de depredadors, per cuinar, per transformar substàncies, per fer vida social...Cal foc.
Foc, es fa o es transporta (de llamps)? Discussió d'especialistes...
Sílex + pirita (xoc)= guspira. Era així?
Fusta per cremar. Pi, bedoll, alzina, teix, auró, ginebre...
Carbó lignit, també per fer fum? Ossos cremats...fer molt fum, per adobar pells?
Casa-cova-abric...organitzat per espais, per tasques. Zona cavall? Zona ur?
Repartir tasques per zones i menjar repartit. Zona cérvol (a l'abric Romaní es veu) caçats a estacions diferents.
Zona de deixalles i restes, escombraries. Cendres que ho delaten.
Mobiliari? Fustes teixien vegetals, llits coixins o matalassos...jaç...matèria vegetal entrellaçada descomposta. Llocs que són dormitori.
Zona reservada de combustible, amb fusta, amb estructures i postes, pells cremades...trobem fogars de diferent tipus i intensitats. Segons ús.
Nòmades que esgotaven recursos, fins marxar
Programaven desplaçaments? Fixaven objectius? Domini i orientació geogràfica? Marques?
Patrons estacionals? No sempre…Segons on anaven altres espècies, recursos. Algunes poblacions extingides, abrics deixen de ser emprats 1000 anys, sense existència de deixalles.
Abundància estacional, factor comú. Desplaçaments forçats.
Segons el grup, més o menys gran.
Intercanvi? Hostilitats? Trobades? Grups cooperatius?
Petits grups anomenat bands que van juntes
Les xarxes més grans: clans. 25 persones. Més d’un foc, a Capellades.
Trobades amb llaços de sang, fortuïtes
Estructures de clans feien reunions massives?
Diversitat ADN
Van creuar accidents: rius caudalosos…o els Pirineus
Els isòtops d’oxigen i plom: delators, permeten rastrejar els moviments dels individus.
Treballadors de la pell
Grans artesans de pells
Eines per raspar pells fresques, altres eines per a pells seques. Les eines delaten.
La pell requereix temps i tècnica…fumar-la.
Pell de cérvol: tot un hivern. Cal mullar-la (riu, neu) i posar-li greix: medul·la i cervells. El greix d’os la fa impermeable.
Boca: per subjectar, provoca desgast dental, per tensar. També la masteguen per estobar i donar forma.
Vestits adaptats per abrigar-se. Sabates o calçat pels peus?
També per jaç o fer llits i mantes.
Per a contenir (sacs per transportar…també criatures)
Emprentes més antigues fa 250.000 anys, els neadertals en milers de generacions evolucionaven.
Rastrejadors. Segueixen emprentes
Caça de persecució i resistència, esgotant les preses com hienes o llops (rivals) a les estepes.
Art cinegètic (caça, tècniques) Destresa, enginy, planificació. capacitat d’entendre la ment de l’animal.
Record i memòria.
Maneres de viure, oficis diferents.
Cura de malalts i vells, que sobreviuen a ferides greus. Implica solidaritat de grup.
Construcció amb pedres monumental. Bruniquel. (art?)
No només es dedicaven a la supervivència? I emocions?
Por, plaer, dolor, desig…com els animals.
Estudiar el crani: el tenen més aixatat. Implica menys memòria i menys llenguatge/comunicació? També cerebel més petit.
Parlaven? Tenien discusions? Es podien concentrar?
Fisiològicament: sentien com nosaltres. També cordes vocals similars.
El gen FoxP2 (gen de la parla) diu que sí.
Podien explicar històries?
Gestualitat, és segura. Sons, segur. Riure, segur. Bromes? Croniques o relats?
Significació profunda? …els anells de Bruniquel…què són?
Vida simbòlica?
Manuports: objectes no modificats portats per humans al jaciment. Cristall de quars, geodes, curculles fossilitzades. Objectes brillants, especials. Tacte especial: pedra tosca (pómez) Els agradaven simplement, o simbologia?
Marques i residus de color ocre. També vermell i negre a estalactites. Tenyir coses és art?
Pigments usats en més de 20 jaciments. Per què? Ostentació visual, comunicació visual? Protector solar? Cosmètica?Repel insectes? Enganxar? Fer foc?Joies?
Ja fa 250.000 anys feien ocre líquid! Feien barreges de colors i materials a petxines amb pigments (sense restes de menjar) Voluntarietat segura.
El pigment era portat a grans distàncies (30 km): voluntarietat evident.
Ardales (Málaga) 65.000 anys?
La Pasiega (Cantabria) 60.000?
Maltravieso (Cáceres) 54.000 anys? Mans en negatiu. Marques a la paret gravades, ratlles, incsions.
També marques a ossos.
Finalitat estètica de ratlles, puntejats.
Os de hiena amb ratlles parl·leles fetes amb mateixa eina i amb regularitat. Patró? Conteig? Computar? Nombres petits? Agrupaments?
Simetria i equilibri (els ximpancès també ho poden fer…)
O fer per plaer, creació per plaer. No importa el producte, no amb finalitat contemplativa o trascendent.
Les d’aus, no només per menjar. Plomes i urpes, elements importants.
De trencalòs, aligues, pigarg (tipus d’aligot) corbs, gall fer, xotacabres…
8 pigargs, urpes…collaret? Feien cordills? Trobades 3 fibres retorçades en un sentit.
Vestits, només útils? Pigents per adobar pell. Només funció? Adornar el cos? Per mostrar rang, identitat, filiació, parentiu, clan? Categoria social, sexe, edat? Simbolisme?
Les dones eren més artesanes, dents desgastades ho delaten.
“Art” no figuratiu, fa més de 45.000 anys. Figuratiu: autoria d´h. sàpiens. Vogelherd( Almanya) escultures. Pintura a la cova d’Indonèssia Leang Tedongnge.
Trobaven “belles” les coses el neandertals?
Pensen a través de la por (com els lleons cavernaris, hienes…)? Por a les inclemències? Al dolor i accidents?
Felicitat i benestar
Sexe, plaer, consentiment?
Amor, vida pares-fills, tasques compartides. Compromís: l’estrés de parir i la responsabilitat amb els fills. Alletats més d’un any. Risc, vida salvatge.
Nen amb mandíbula fracturada, cuidat. Cicatritzada...fins morir.
Herbes que curen, conegudes, utilitzades?
Longevitat. Canosos? Uns 40 anys esperança de vida...n'hi havien amb més longevitat?
Podien coincidir 3 generacions junts.
Els avis són molt importants: cura de nadons i nens, habilten pares a cercar aliments i fer feines exigents. Per a ensenyar, grans mestres. Rastrejar. Memòria en temps de crisi, sabiesa, experiència. Per sobreviure és bàsica. Per exemple ensenyar a enganxar eines. Explicaven històries? És inversemblant? Comprensió del món.
La cooperació es evident i bàsica pel grup-clan
Maneres de morir. Tema controvertit (discutit):
Caçadors caçats, víctimes de depredadors, rivals. Aus grans (més petits), hienes. Es tenen evidències.
Enterrats. Caiguda a forats?
Congelats i llavors no són devorats pels carnívors.
Funerari, ritual? casos:
El vell de la cova de Chapelle-aux-Saints.
També nadó de 2-3 setmanes. Dins una cova, intencionat. Le Maustier 2
Mezmaiskaya, nen Roc de Mansal (2-3 anys) amb objectes al voltant poc freqüents. Peces de rens, coloms i la mandíbula d’una hiena. Per què?
Cementiris:
Sima de los huesos, Atapuerca. 30 individus. Una eina bifaç de quasita rosa “excalibur”. “Lloc per als morts”
Intactes, articulats, no desgastats per rosegadors o menjats per carronyaires, no signes de violència, en posicions similars. Patró semblant.
A Kaprina 23 morts
La Ferrassie. Per què tants?
Shaindar al Kurdistan, 11 esquelets posats com un cabdell (ovillo) dipositats al mateix lloc. Zona d´esllavissades.
També morts sobtades, molt doloroses
També canibalisme. Ossos desollats, descarnats, tractats a Krapina i a cova Gough a la Gran Bretanya 6 persones. Descarnats i amb marques de dents.
Canibalisme agressiu?
Per què canibalisme? Gana? Hostilitat?
Canibalisme sel·lectiu. Més ferits i dèbils? “Foranis” pero no tots, els isòtops ho delaten
Competència per la mateixa terra-recursos, porta conflicte, però també són col·laboratius…?
Eren puntuals? Motius primaris?
Canibalisme canalitzador del trauma doloros per la mort. Necessitat d’interactuar amb el cadàver. Es veu en ximpancés i bonobos, emocions als morts, també intervenen eines.
Conservar part dels difunts?
Consol? La mort-emocions.
Ossos de neandertals morts per a fer eines, també. No són millors, ni més eficients. Són “especials”.
Basicament fan de retocadors. El crani a Goyet, marques de tall al crani: 35, en paral·lel, seqÜenciades amb voluntarietat. 100.000 més tard també a Goyet els Sàpiens també fan incisions repetides i utilitzen els cranis acom a recipients.
Nen 10 mesos, Amud 7, amb mandíbula de cérbol.
Diferents maneres de dol, de superar el trauma? Els cristians beuen la sang i mengen el cos de Crist. Símbol, vi i pa.
Com nosaltres interpretem aquests rastres sense expectatives, prejudicis apriorismes, intencions.
Kaprina, les marques de tall a la coroneta del crani. Os és aliment? Material? Suport?
Significat de les marques per qui les va fer?
Altres especies eviten o revisiten llocs de mort: elefants, bonobos, elefants…
Mort: por, emocions que cal assimilar.
ADN !
1a mostra mtADN 1997 Feldhofer, diu que eren europeus 100%
DN nuclear a Sibèria, Altai, cova Denisova, un dit de peu. “la neandertal de Altai”.
Molts linatges neandertals, llunyans. Diàspora. Moviments .
Denisovans, eren desconeguts, no neandertals, venen d´Àsia? Vivien a la mateixa cova. Eren espècies germanes que varen coexistir i es varen trobar. Definitivament sí.
D11: mestissatge demostrat ! mtADN diu que era neandertal per part de mare i pare denisova. Era híbrida de 1a generació. Denny, l’han anomenada. Sorpresa: algun avantpassat del pare també emparentat amb neandertal moltes generacions abans, però d’altres llinatges de neandertals.
I nosaltres, avui? Perscentatge de neandertals? Sí. 2-3%
Després de l’arribada del h. sàpiens a Europa hi hagué contacte i hibridació.
En subsaharians -2%
En indígenes americans i asiàtics i oceànics (aborígens i de Papua) 175 part més de neandertals.
El creuament més gran entre espècies diferents d’homínids fa entre 75.000 i 50.000 anys
Es creuen entre 3 i 6 períodes de procreació freqüent.
Un homo sàpiens trobat a Rumania de fa 42.000 percentatge 11% neandertal. Per què i com?
Com afecta aquest 2-3% de neandertal en nosaltres? La genètica és complexa. Respostes incertes encara. Més resistents a pell i les úlceres? Més ficients tècicamet?
La desaparició. Extinció. Causa. Causes.
Endogàmia?
Assimilació fisiològica i cultural. No només intercanvi dádn, d´elements culturals, eines, i costums?
Cultures i llinatges diversos. (Neroniense- Allotaxa? ) Espècies emparentades que varien la morfologia, el comportament, però que poden reproduir-se. Igual que els iaks i les vaques, o l´ós polar i el grizzly.
Molts dubtes de per què desapareixen?
Es fragmenten els grups, petits.
Impacte climàtic variant i molt sobtat. Tot i que eren molt adaptables.
Algunes de les primeres poblacions de sàpiens més extingides que els neandertals, així el domini evolutiu, com a teoria, cau per terra.
Arqueologia canviant de criteri. Dels gegants i elfs, a teories i posicionament bíblic.
Ciència ficció? Contes populars? Supremacisme? Races. Puresa? Animalitat? Tesis falses i manipulades. Creacionistes i literalitat teològica.
Interpretacions. Visions occidentals, òptiques errades.
La gran pregunta? Per què estem aquí i no ells? (...tot i que ells estan en nosaltres)
-Si no som millors caminant
No tenim més habiitat en les mans
Raó conductual?
Mengem el mateix
Clima, ens adaptem de manera òptima a la incertesa climàtica, per igual?
-Per raons d’ocupació. Més nombrosos. Sobrepoblació que gasta molts recursos.
Es van quedar en minoria. No tenien refugi, ja ocupats per sàpiens més nombrosos.
En època de post-pandèmia…per contagi? Malalties i epidèmies no superades.
-Per tenir un cos més exigent, necessitaven més aliment, més difícil sobreviure?
Multifactors: Colapse climàtic + massificació de població + menys recursos (més cossos necessitats) obliga a desplaçaments exigents que no es supere = extinció.
-No per manca d’intel·ligència, es creu.
Un sol motiu més potent? El descobrirem?
Tendència a pensar una única manera de veure la vida. Neandertals entesos com a fracassats, estem nosaltres, volem ser els vencedors. Això potser amaga la nostra por a desaparèixer.
Futur
Ciència ficció. Curiositat. En què ens diferenciem i ens diferenciarem? Com afecta el mestissatge?
ADN.
L’experimentació biològica introduint gens neandertals a ratolins, ja s´ha fet. En granotes neandertalitzades per veure com suporten el dolor, ja s´ha fet.
"Neanderoides", amb neurones humanes modificades geneticament. Fet en 9 mesos, no són cervells, per`ò poden fer connexions elèctriques internes connectades a robots per senyals. Ja s'ha fet en la obscuritat de laboratoris clandestins, sense cap codi ètic. Inquietant. Fa por. Conseqüències imprevisibles.
I si es fa en primats? “A veure què passa si…”
I si es fa un humà híbrid? Drets? Legalitat?
Humans abusen d’espècies intel·ligents amb interès científic: elefants, corbs, ximpanzés, bonobos, dofins…Cal? És responsable? Som una espècie sense empatia. Ens creiem amos del món, del planeta.
Qui som i cap a on anem…extraterrestres?
I la IA, com intervé en tot això? Màquines humanes? Consciència artificial?
Els neandertals també hi seran, sempre dins nostre.
Ara es creu que eren:
Exitosos, flexibles, creatius, exploradors, supervivents, una manera de ser humans.
Sabien fragmentar, acumular, i transformar substàncies, marcaven coses i llocs, exploraven què vol dir la mort.
Avui com a espècie som un tumor de creació i consum, quan més coses generem i fabriquem. Immersos en un nou canvi climàtic que manipulem i en som conscients de l’emergència. Problemàtica social, la salut. La pandèmia, la covid, hem après?.
En 30 generacions, 1000 anys, els oceans colapsaran el món on vivim? L’actual interglacial està desbordant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada